dijous, 6 de juny del 2013

El flabiol a l'escola una victòria o una pèrdua de temps

Dimarts, em van convidar a tocar a la primera trobada de flabiol a l'escola que es va fer a Mataró. Hi havia moltes coses interessants: 

  • Les escoles que ho feien: Hi havia escoles, que per la zona de Mataró on estan situades, no tenen uns alumnes que cada dia vegin un flabiol ni els gegants de la ciutat; encara hi diria més, fins i tot hi ha una oposició a tot allò que implica tradició, català...
  • La normalització de l'instrument: Aquesta pràctica que ara s'ha fet famosa a Catalunya, gràcies a la feina que estan duent a terme persones que es mereixen un senyor aplaudiment com és en Ferran Miquel, i que abans ja havien dut a terme a escoles de Mataró com és l'Anxaneta; implica entendre que el flabiol és un instrument útil per treballar l'expressió musical (després, potser seran 5 els nens que continuin estudiant flabiol però, ja els tindrem caçats).
  • El criteri de ciutat: Mataró és una ciutat que durant anys ha sigut un dels resguards del flabiol, un instrument molt maltractat per culpa (entre altres coses) de la cobla i val la pena que no el perdem. Mireu què ha passat a Berga (la ciutat que diuen que tot ho fan bé) fent sonar una gaita gallega al mig de la Patum.
Ep, i tot això de bon rotllo.

Què passa, surten notícies de l'acte i de cop hi ha un comentari que em deprimeix de cop:
Mireu d'estudiar altres coses, nens, perquè jo, tocant el flabiol, vaig morir pobre.

I penso que encara hi ha molta feina per fer.