Llibres a la tauleta

Plans de futur, Màrius Serra

Un cop l'he acabat, el tinc posat per continuar gaudint de la portada.

Camps abans de tot això, Lolita Bosch

El que he agafat tot seguit. És el llibre que va caure per sant Jordi i és molt interessant (Gira a l'entorn del narcotràfic i tot el que comporta a Mèxic).

2666, Roberto Bolaño

A conseqüència del llibre de la Lolita Bosch, torno a agafar el llibre de Bolaño per acabar-lo. Em falten la tercera, quarta i part de l'increïble llibre de l'escriptor.

Visc en un país que es vol limitar a ser una ciutat

Fa massa anys que Catalunya ha cedit el ceptre de la seva sobirania a Barcelona, una ciutat de grans distàncies. M'explico amb uns quants exemples:

• Quan mires quin és aquell so Barcelona que alguns venen, veus que si que hi ha la rumba (ritme ben català) però que a l'hora d'empeltar-la (agafo el mot empelt per referir-me a la fusió, tal com un cop va fer el Botifarra) han de creuar fronteres cap a la resta de la mediterrània (cosa que és bona - que bonic que seria un mar que unís) però, sobretot, cap als territoris del flamenc. Oblidant  tots els gèneres, melodies... que té al seu voltant (ja sigui al principat, València, les illes, el nord de Catalunya, l'Ebre o la franja. I això ja no és tan bonic.
• Si el 27 de juliol (dia de Les Santes - per aquells que no sigueu de Mataró) aneu a la plaça de Sant Jaume, veureu que al balcó de la generalitat no hi haurà cap domàs. Llavors, servidor pensa que només el deuen penjar per la Diada i per sant Jordi (celebracions que agafen tot Catalunya) però, llavors hi tornes el dia de la Mercè i veus que el domàs està posat.
• Ahir es va fer públic que l'ANC (aquells que no accepten Mallorca) i Omnium organitzen un concert al camp nou el dia 29 de juny, diada de Sant Pere. Segurament, no han pensat que a bona part del país, el 29 de juny és el dia de la festa major i que si cadascú defensa la independència, no ho ha de fer només cridant i anant a un concert d'en Lluís Llach, sinó també ballant al seu poble quan és festa major, bevent la beguda que es beu en aquell poble i entenent que no és amb un sol moment que un país mostra múscul sinó amb la suma de molts petits moments.

Per il·lustrar aquest escrit un vídeo que ensenya un petit moment, on els crits es mesclen amb la tradició.

Les golfes

Les golfes estàn desordenades. Allà, les postals dels viatges, les fotos de les vivències, els barrets, mocadors, gots... de festes, els llibres i els discos no s'omplen de pols. M'agrada entrar constantment a les meves goles, al meu cap i veure els records de temps millors -i de pitjors - i tot veient les postals de Manacor (aquell viatge en tren, el posterior viatge en cotxe, el sopar i la glosada, la postglosada, l'endemà, les 12 hores, les 11 hores, els somnis, el retorn, els amics, els somriures, els riures, les complicitats...), la glosada de l'atzucac o alguna altra que hem fet últimament, l'anada a Sabadell per només sopar i veure amics... i tot això ho faig mentres escolto en Toti Soler, un músic que em té obsessionat amb el seu disc cançons on respassa les cançons del Lliebeslied.